61 anys de llibertat a Israel.

Israel celebra la independència com a estat entre celebracions i debats sobre la seva història-avantítol
Tel Aviv, la primera ciutat hebrea celebra cent anys amb nombrosos actes culturals i esportius.S1
Israel, conta amb el major nombre de companyies d'alta tecnologia després d'EE.UU.S2

“Yihiye tov” (tot anirà bé), cantaven ahir milions d'israelians en tot el païs, la cançó del pacifista David Broza, en les celebracions de la independència. Una turista sueca que participava en la gran festa no tenía ni idea de quants anys té el seu païs; per als israelites , en canvi, cada any és un assoliment, i cada pas s'analitza, es debat, es festeja i es critica.

Tel Aviv, la primera ciutat hebrea, celebra cent anys amb una sèrie d'actes culturals i esportius. Un dels deu mil participants en la marató commemorativa comentava: “Si pogués explicar al meu avi, que va ser assassinat en el gueto de Varsòvia, que estem celebrant un Estat jueu, lliure i independent , pensaría que m'he tornat boig. Per ell, l'única carrera possible era per fugir dels nazis.

L'última setmana resumeix el llibre d'història d'un Estat d'Israel que cumpleix avui 61 anys. Fa uns dies, el païs es va paralitzar per recordar en el dia del Holocaust que un terç del poble jueu va ser exterminat en la shoah. Ahir, milers de persones van visitar els cementiris per perpetuar la memòria dels 22.570 israelians que van perdre la vida en totes les guerres i atemptats. La tradició jueva senyala que “del dol s'ha de passar a la alegría” i per això, ahir per la nit van començar les festes del día de la Independència en tot el païs, amb centenars de concerts, espectacles i barbacoes.
Israel 2009 és una potència regional i mundial. Vuit satèl.lits d'espionatge i de comunicació donen voltes a l'espai en aquests moments. El mísil antimísil Flecha converteix Israel en l'únic païs del món on el seu espai aèri és com un escut protector.
A vegades sembla una nació construïda sobre un volcà. Però els israelians no es consideren la nova Pompeya, enterrada per l'erupció del Vesubi. Segons les enquestes, un 84% desitja criar als seus fills en l'Estat Jueu.
El nombre de joves que es neguen a complir el servei militar en zones ocupades és petit. No obstant, va en augment de forma gradual. La majoria dels israelítes, més de dos terços, recolza la creació d'un Estat palestí, però creu que la reçent guerra de Gaza no va ser la última.
Però Israel no és només Esparta. La quantitat de premis Nobel en camps com l'economía, la química o la medicina recorda que el païs conta amb algunes de les ments més privilegiades del planeta. Es tracta d'un Estat que, tret de ser més petit que Galícia, té el major nombre de companyies d'alta tecnología (aprop de 3000) després d'EE.UU. Els seus restaurants, pubs, discoteques, galeríes, sales de concerts, teatres i cinemes estan gairebé sempre plens.
Israel, que en 1948 tenía 650.000 habitants, conta avui amb 7.411.030. El 75% son jueus, el 20,2% són àrabs de nacionalitat israeliana i la resta, el 4,3% de la població, unes 320.000 persones, són immigrants, especialment de l'antiga Unió Soviètica, que no han estat inscrits com jueus.
Israel conta amb un poder judicial molt potent i amb una premsa que sovint, marca l'agenda nacional i destrueix polítics.
“Som dèbils o forts?”es preguntava ahir l'escriptor Eyal Meged. “Per nosaltres, aquesta és una qüestió existencial, sobretot quan per primera vegada en 30 anys hi ha un país, Iran, que amenaça amb borrar-nos del mapa”. “No olvidem que ara per ara som l'única potència nuclear de la regió”.
Al doctor Zeraj Veraftig, que va firmar la declaració d'Independència al 1948, li van preguntar fa uns anys sobre si l'Estat hebreu havía obtingut els seus objectius. La seva resposta va ser del tot incisiva: “Menys del que volíem i més del que esperavem” Y va resumir: “Yihiye tov”.