Marylin Monroe, de ficció a realitat.

El llibre Música para camaleones, de Truman Capote inclou un excel.lent retrat de la musa nord-americana, Marylin Monroe.

Sensual, “femme fatale”, atrevida i segura de si mateixa, així és com molts de nosaltres veiem a l’actriu que va triomfar sobre els escenaris d’arreu del món durant anys. Però el cert, és que després de llegir aquest retrat, la percepció canvia. La imatge queda trencada per una dona innocent, insegura, superficial i banal.

L’inici del retrat, es situa al funeral de la senyora Collier, una actriu anglesa que va descubrir a la Marylin i que la va descriure com una “adorable criatura”. Aquell matí d’abril de 1955, va servir d’excusa perquè Capote i Marylin passessin un dia junts amb la clara voluntat del periodista de saber els seus secrets més íntims. Capote, a través del diàleg capta indiscutiblement l’essència de la personalitat de Marylin. “TC: Estás muy bien. Marylin (mordisqueándose una uña roida ya hasta el final): ¿ Estás seguro? Es que estoy tan nerviosa.¿ Dónde está el lavabo? Si pudiera ir un momentito…”
De l’església com a punt de trobada a un restaurant xinés de la 2ª avinguda de Nova York. Capote convida a la Marylin a unes copes de champagne. L’autor acaba aconseguint la transferència i la confiança de l’actriu quan li confessa que manté una relació amb l’escriptor, Arthur Miller. “Marylin: Si hablas de esto, te mato. Haré que te liquiden. Conozco un par de tipos que me harían gustosos este favor. TC: No lo pongo en duda ni por un momento.”

La Marylin decideix acabar el dia al moll de South Street. La silueta de Brooklyn a l’altre banda del mar i les gavines que dibuixaven suaument l’horitzó van portar a l'actriu a confiar-li al periodista com realment la descriuria, si algú li preguntés. “(El seu to era inoportú, burlesc, però també greu: volia una resposta sincera”). La resposta de l’autor a la diva de l’erotisme va ser genial i totalment eficaç:" TC: Diría que eres una adorable criatura".