Bolonya, de tots colors

En un partit polític hi ha diverses tonalitats cromàtiques que van desde el negre fins al blanc passant pel gris. Els polítics que són del color negre són els que tenen les idees més radicals, més extremistes i els polítics que són del color blanc són els moderats, els pacífics, per dir-ho d'alguna manera. Doncs exactament passa el mateix amb els estudiants de les universitats públiques. Davant de la implantació del Pla Bolonya poden adoptar diverses postures: Pro-Bolonya, Anti-Bolonya o els partidaris de “No sabe, no contesta”. En el grup Anti-Bolonya hi ha una àmplia gamma cromàtica. Estudiants que s'oposen a aquest anomenat “Espai Europeu d'Educació Superior” però que volen assistir a les classes per tal de no perdre els 800-1000 euros que paguen anualment. Estudiants que s'aprofiten de la situació per fer campana i deixar que els altres fagin o els estudiants que opten per l'acció directa, els que desde fa 4 mesos han ocupat les facultats de la UB, UPF o la UAB, els que s'han mobilitzat fent manifestacions i diverses protestes i els que boicotegen als companys per no anar a classe. Aquests són els del color negre.

Però què no saben que ocupar una universitat és imposar? I què imposar, molts cops significa reprimir? Què no se n'adonen que també utilizen la violència com a arma quan es preparen amb piquets, martells i fins i tot matalassos per atacar als mossos? M'indigna pensar que dins d'aquest col.lectiu hi hagi joves que ni tan sols són universitaris, que estiguin en un estat d'èxtasi pur i que deixin anar tota la seva ràbia continguda pegant pals a tothom que sel's hi passa per davant. M'indigna el fet que portin una pancarta que posi “Facultat tancada pel pensament obert”. Pensament obert és no deixar que els altres alumnes que no estan d'acord amb la seva posició, puguin anar a la biblioteca sense trobar-se pel mig un noi ple d'arracades i amb rastes liant-se un porro i amb la música a tot drap?

Potser si que comparteixo amb el col.lectiu Anti-Bolonya, i més concretament amb els que són del color negre que la batalla campal del 18 de març, em va encendre igual que a ells, que les accions policials van ser desproporcionades, però quedar-se només amb la imatge del mosso amb la porra i comparar-los amb els grisos franquistes és sinònim de molt poca intel.ligència. S'ha de fer l'esforç d'anar més enllà dels fets. Ni els mossos són uns monstres ni els estudiants són uns angelets.