Saviano contra el "Sistema".

De llibres escrits sobre la màfia italiana, ja sigui siciliana, calabresa o napolitana n'hi ha un munt, per donar i per vendre. Igual que de pel.lícules fetes sobre el crim organitzat. Aquests escriptors o directors de cine són conscients que estan fent una aposta arriscada, valenta i sense possibilitat de tornar enrere. Saben molt bé que se l'ha juguen a un preu tan alt, que fins i tot els hi pot costar la vida. John Dickie, Eric Frattini, Mario Puzo, Roberto Saviano o tanmateix l'escriptor català Joan Queralt són referents en l'imaginari literari mafiós. El més jove de tots aquests, és en Roberto Saviano. Només té 29 anys, és llicenciat en filosofia i lletres però de seguida s'ha passat al bàndol dels periodistes amb vocació de salvar el món.
Des de ben petit, s'ha criat en terres napolitanes i a l'any 2008 va decidir publicar el seu primer llibre, Gomorra, viatge a l'imperi econòmic i al somni de domini de la Camorra.
Un text de 400 pàgines amb milers de noms de personatges, famílies, clans i les relacions entre ells que et van marejant des de el principi fins al final de la lectura. Però aquest petit apunt no contamina la resta de la meva opinió sobre el llibre. Perquè us entengueu, és una excel.lent barreja entre novel.la, assaig i una exhaustiva investigació periodística que ha fet Saviano en primera persona. Un relat basat en fets reals que fa viatjar al lector al terrible món de la màfia napolitana.
El Sistema (el nom que se li atribueix a la Camorra) vist per una banda com un gran imperi empresarial amb extensions per tot el món i amb una fixació especial per Espanya, que trafica amb tot el que se li passa per davant. Roba, tecnologies, alimentació i per suposat, armes i droga. I per altra banda la organització criminal més poderosa de tota Europa que porta a la cua ni més ni menys que 4000 morts en 30 anys. Per compensar tots aquests noms de mafiosos, famílies i clans que tenen sobrenoms dels més sorprenents, (pàg 85), Saviano ens fa més lleugera la lectura amb descripcions fetes al detall d'històries d'assassinats, de les guerres entre clans i d'operacions econòmiques que han arribat a tenir a les mans aquests traficants de poder. A més a més, l'autor s'aproxima tant a la realitat de Nàpols que descriu amb objectivitat cada situació. Els retrats dels barris més impregnats per la màfia, Secondigliano i la Scampia, l'ambient d'un judici a un “capo dei capi”, Paolo di Lauro i la baixada de les mercaderies al port de la ciutat queden perfectament enteses i reflectides que acabes involucran-te inconscientment. És evident que el llibre està plenament documentat. Saviano, va aconseguir tota la informació infiltrant-se en aquest altre món. Mèrit assegurat. I aquesta descripció detallada de la qual he parlat segurament en certs moments roça la morbositat, com al capítol de “Dones”.
Però el més interessant d'aquesta lectura que es pot fer tranquil.lament durant el viatge amb metro, és que l'autor napolità ha aconseguit generar una tensió al lector. Cada pas, cada fet i cada situació que relata l'escriptor, l'acompanyes tu , com si anessis agafat de la mà d'en Saviano. És el cas de l'enterrament de l'Annalisa. Una jove de 14 anys assassinada sense cap mena de motiu (pàg 217).

Al Roberto Saviano li ha canviat la vida després d'escriure el seu primer llibre. Ha hagut de fer un gir de 180º. Va amb escolta policial les 24 hores del dia i ha d'acceptar que els seus amics es poden convertir en qualsevol moment en els seus enemics. La gent de Nàpols té por, baixa la mirada i calla. Ell, ha fet el contrari. s'ha rebel.lat contra el "Sistema" i ha aconseguit l'objectiu proposat.