Helen Thomas: el periodisme personificat

Avantítol: La veterena periodista de la Casa Blanca continua en actiu tret dels seus 88 anys.
Subtítol1: "George Bush ha estat el pitjor president d'Estats Units"
Subtítol2: El seu estil a l'hora de formular les preguntes, l'han dut a ser respectada per molts periodistes i polítics.

Per experiència i prestigi, Helen Thomas es senta a diari a la primera fila de la sala de premsa de la Casa Blanca. Li diuen la gran dama del periodisme de Washington, ha seguit 10 presidents d'Estats Units, desde Kennedy fins Obama, i tots ells han passat per les preguntes més incisives, complicades i incòmodes que s'han pogut fer. Nixon, va ser molt tràgic, sempre tenia 2 camins per triar i ell escollia el dolent i Helen va posar l'exemple l'escàndol del cas Watergate, d'altra banda idealitza a l'ex-president Kennedy, afirmant que inspirava a la gent perquè va convèncer als joves a fer serveis públics, va firmar el primer tractat de proliferació nuclear i per ella va ser el millor president d'Estats Units però George Bush és el destacat. Perquè ha envaït l'Iraq? Aquesta va ser una pregunta fàcil i al mateix temps complicada que la Helen li va formular sense por a l'ex-president i que encara espera una explicació. Ella assegura que la guerra d'Iraq va ser un gran error. Bush ho va fer pel petroli? O pel simple fet de superar al seu pare? “El preu ha estat massa alt i encara hi som”, va afirmar. Al president Bush no li agradaven les seves preguntes perquè ella havia dit que era el pitjor president de la història d'Estats Units. Arrel d'aquest fet la van apartar i no li van otorgar cap torn de paraula durant l'administració Bush. La seva cadira va quedar buida i això demostrava la incompetència de la Casa Blanca, però gràcies a la seva constància i a la contínua recerca de la veritat, Helen Thomas es va guanyar el respecte per part dels periodistes i polítics.
Es sent molt forta en els conflictes del Pròxim Orient, segurament perquè és filla de pares libanesos i encara activa als seus 88 anys, mostra un exemple d'integritat periodística. Potser el tipus de periodisme és poc freqüent en el d'avui, però ens deixa una cosa clara: “No podem tenir una democràcia sense que el líder sempre estigui qüestionat. Els periodistes hem de buscar la veritat i em de tenir el coratge de preguntar als representants del poder”. Per la veterena periodista, Obama va pel bon camí, però sota el seu punt de vista creu que ha de ser més valent per enfrontar-se amb els conflictes del Pròxim Orient ja que són molt delicats i segurament és un error insistir tant en l'Afganistán.
La seva infatigable presència, la curiositat i el compromís que té encara amb el treball sorprenen als seus companys de professió, és realment admirable.