"El viento del cambio ya sopla en España"?

El passat diumenge,la societat basca va tenir una cita amb la política. Era l'hora del vot per decidir la lehendekaritza d'Euskadi. Unes eleccions autonòmiques que, efectivament,van corroborar les expectatives previstes. Cap partit polític va obtenir la majoria absoluta i per tant la protagonista, tornaria a ser la política d'estratègies. Els resultats de les forçes majoritàries van quedar així: el partit nacionalista basc, amb Juan José Ibarretxe (PNV) va obtenir 30 escons, un més que les anteriors eleccions de 2005. El PSE, liderat per Patxi López, va fer un notable progrés obtenint 7 escons més, quedant-se així amb 25, i el PP, que partia clarament d'una posició minoritària, va fer una baixada de 2 escons, en total 13 escons que si més no li serviria per poder jugar de cara a les estratègies post-electorals. L'escenari polític i social que es va dibuixar el diumenge, a l'endemà, ja es van començar a fer uns primers esbossos. Un evident guanyador amb 30 escons, que porta ni més ni menys que 29 anys al poder. No es descarta que el PNV articuli alguna fòrmula per encaixar amb el PSE o l'altra alternativa, que seria amb Aralar, EA i EB. Un partit socialista sorprès pel seu creixement i que premia d'alguna manera al que era el seu lema de campanya “Punt de trobada”, on pretenia una opció política del canvi que anés lligada a la diversitat ideològica, i un PP, que sent el principal partit polític que es troba a l'oposició del govern de Zapatero, està en procés de negociacions (que no seran curtes precisament) amb el partit socialista d'Euskadi per formar coalició, amb l'únic objectiu (i el més comprensible) d'enderrocar al nacionalisme basc i arribar al poder. Que el PNV sigui la força més votada, no vol dir que hagi de governar. Al lehendakari no l'esculleixen els vots sinó els diputats. Aquí està la principal qüestió, diguem-li dilema millor. Un dilema que em fa molta por. El PNV porta 29 anys, en aquests 29 anys, s'ha fet amb la política lingüística del País Basc, amb la televisió pública, amb l'educació, amb l'ertaintza i ens agradi o no, estan al poder ells, les relacions amb ETA no han fet cap millora, entre d'altres...a Ibarretxe se li ha anat de les mans i està aplicant una radicalització de la seva postura per mantenir-se sí o sí al poder, cosa que no em sembla malament perquè si algo és clar, evident i sense cap mena de comprovació és que aritmèticament ells són els guanyadors d'aquestes eleccions. Tenen tot el dret a radicalitzar-se com a partit, a treure el seu sentiment més patrimonialista i voler evitar, possiblement lo inevitable. Aritmèticament no hi ha dubte però democràticament el PSE pot governar. S'ha de tenir present també, que aquesta va ser la primera legislatura que l'esquerra radical abertzale no va tenir representació al Parlament Basc i que per tant els 100.000 vots nuls que van haver-hi, s'atribueixen a aquests. Possiblement el triomf de PNV s'hagués completat sinó haguessin il.legalitzat aquestes llistes, però això és el que té viure en un estat amb un sistema parlamentari i no presidèncial. Retornant al dilema, el partit socialista ha de pensar bé si vol fer un pacte d'estat amb el PP, només imaginar-ho em repugna. Darrere d'aquest mapa polític tan confós i complex, dos forçes autonòmiques unides i confrontades a la mateixa vegada, realment va en contra de la natura política. El PP, mostra contínuament signes de voluntat per fer el pacte, el més recent ha estat amb una entrevista ahir amb el diari La Vanguardia, segons Rajoy “el viento del cambio ya sopla en España” i el que necessita Euskadi és canvi i alternativa (tot això a l'estil d'Obama) i a més a més ens diu que els dos partits estan units per un mateix objectiu: la lluita contra el terrorisme. La moto que vol vendre als ciutadans bascos, no me la vendrà pas a mi, així que només demano a tots els partits polítics d'Euskadi, que no caiguin en la demagògia de sacrificar la seva ideologia, els seus valors, el seu talant i la seva racionalitat com a partit i evidentment com a polític per les ànsies de voler estar al poder.