"El Saviano català"

Potser perquè es tractava d'una de les conferències més interessants d'aquest any, sobretot per motius personals, vaig sentar-me a primera fila. L'absència d'en Xavier Vinader em va provocar durant uns instants cert desencant, era l'únic conferenciant que tenia una vaga idea a què es dedicava, però al poc temps vaig veure com es projectavaven davant meu dues ombres, en Francesc Barata (moderador) i Joan Queralt, l'altre bon home que estava disposat a parlar-nos sobre el crim organitzat. Efectivament, escriure sobre el crim organitzat, escriure sobre la màfia, sobre la Cosa Nostra, sonava tot plegat molt misteriós.
La veritat ofen i segurament la seva vida és una subhasta on s'ofereix la seva mort a canvi d'un preu molt alt. Queralt inicia el seu moment de glòria deixant anar una frase: Compensa escriure sobre el crim organitzat? Seduït per les dues Sicílies en la que una té el poder sobre l'altra, s'ha dedicat durant 20 anys a investigar sobre el fenòmen de la màfia, i això es nota en la documentació , els testimonis i la capacitat per interpretar aquest món en el que interfereixen l'economia, la magistratura, la política i el clergat, el que es ve a denominar la “burgesia mafiosa”. Els seus llibres com Crónicas Mafiosas o El enigma siciliano de Attilio Manca ens aproximen a la realitat italiana. Una societat contaminada on la màfia alimenta un mercat paral.lel, on la mort de periodistes com Pepe Alfano, entre d'altres i de persones que s'atreveixen a explicar aquesta tràgica realitat va acompanyada sempre d'un missatge acudint a la ritualitat tòpica del sistema criminal. Amb americana, camisa blanca i escollint cadascuna de les seves paraules perquè no es mal interpretin, Queralt ens aproxima a un cas concret, és el de Bernardo Provenzano. L'arrest de l 'ex-capo al seu poble natal va ser una bomba mediàtica, un espectacle efímer produït pels mitjans de comunicació, dies després va deixar de ser notícia i ara ja farà 3 anys de la detenció encara s'han de tancar algunes incògnites. “La màfia no mata i deixa de sortir als diaris”, va dir Queralt, però els periodistes d'investigació continuen fent la seva feina, preocupant-se per donar una informació exigent i justa. L'escriptor que va llegir la seva intervenció en un to reposat però contundent va remarcar que existeix un desinterès europeu per la Cosa Nostra, deixant apartada a una Sicília que porta gairebé 200 anys en mans d'uns professionals de la mort, però el cas del Roberto Saviano amb el seu llibre Gomorra és una excepció d'aquesta indiferència col.lectiva. “El Saviano català”, títol periodístic en què Joan Queralt va ser etiquetat al principi de la conferència i que després d'una hora i mitja va donar les claus per les quals trobava la resposta a la compensació d'escriure sobre el crim organitzat: un periodisme intencional, informatiu i amb la voluntat de que l'escriptura sigui “instrument de la veritat”, en paisatges tan marcats per la fatalitat i la violència, les paraules de Queralt pronunciades amb coratge i valentía només em porten a elogiar-lo com a un bon periodista.