Fent un petit tast...

Sóc doble i això és el que em diferencia de molts. Els 10 minuts és el temps que em separa de la Laura i que alhora em fa de mirall per definir-me. Ens hem anat fent l'una a l'altra, esculpint-nos com una gran escultura de marbre, donant-nos forma, amb estil particular, agafant una pròpia identitat. Amb aquest preludi, m'endinso en mi mateixa. Formo part d'un film, on faig tres feines alhora, produeixo, dirigeixo i protagonitzo cada escena vital. En aquestes tres feines, intervernen tres estadis, el cap (aptituds), el cor (actituds) i les mans (habilitats).L'observació i la complexitat caracteritzen les meves aptituds, la passió barrejada amb dosis d'impulsivitat i desordre dibuixen part del meu cor i les ganes de conèixer què passa al món i perquè passa m'han portat a estar estudiant, la professió que possiblement sigui la més completa de totes.
Al llarg del temps, i sent conscient de què passa molt depressa, hi ha hagut una persona, un referent que ara farà 20 anys, em va donar una brúixola. Aquesta brúixola, ha sigut només una eina per poder-me orientar fins ara. Segurament he triat els camins més ferragosos de pujar, el de la responsabilitat, el dels valors com l'esforç i el respecte, i sobretot el de la confiança en mi mateixa. Però la brúixola, com he dit abans, només va ser una eina que avui per avui ha servit perquè l'ha utilitzés, perquè jo tries el meu nord. Ara bé, siguin o no siguin els camins correctes, sent o no sent el més perfecte possible dins de la imperfecció humana, dia a dia tenyeixo i enceto de nou la meva vida amb retalls que porten de títol ambició, i de subtítol la màxima de Delacroix:"No hay suficiente con imitar a los modelos, hay que superarlos".